Metodologies

Cada infant es un món i no hi ha una sola manera d’afrontar les dificultats; però de la mateixa manera, no totes les tècniques o estratègies son vàlides per a tots els infants.

L’experiència d’anys i la formació avançada en diverses metodologies, ens permeten determinar el millor mètode per a treballar amb cada infant, i fer-ho de manera dinàmica, doncs en cada estadi del seu desenvolupament uns models funcionen millors que d’altres.

Per tot això, us presentem a mode introductori, quines son les metodologies en les que ens hem format i posem en pràctica amb èxit.

L’ESDM (Early Start Denver Model) (Sally Rogers i Geraldine Dawson):

Es tracta d’un programa que arriba des d’Estats Units des els anys 80 amb una bona base científica. Les autores han creat una estratègia completa d’intervenció primerenca per a nens petits amb autisme d’edats de 1 a 5 anys.

El ESDM utilitza els coneixements existents sobre el desenvolupament típic del nen per facilitar una trajectòria de desenvolupament similar per als nens petits amb risc de presentar autisme.

L’objectiu principal es aconseguir canvis des de molt curta edat per aprofitar la plasticitat cerebral del moment, mitjançant una intervenció amb uns objectius concrets de treball que es marcaran en funció de en quin punt es trobi el nen en el currículum establert del model. Un cop triats aquest objectius de les diferents àrees de desenvolupament del nen, revisables cada tres mesos per veure que ha assolit i marcar-ne de nous, s’inicia una intervenció on els pares tenen un paper actiu ja que s’ha de generalitzar els objectius marcats en tots els contextos del nen, realitzant la teràpia tant a l’àmbit familiar com escolar, en grup o individualment on, a través del joc i dels interessos propis del nen, es treballen els objectius marcats.

TEACCH (Eric Shopler):

L’ ESDM té una base científica sòlida i una aplicació molt concreta, però és cert que també avarca una sèrie de nens amb unes característiques i edat concretes. Quan parlem de nens que requereixen més recursos i estratègies, i amb una edat superior als 5 anys, ens basem també en la metodologia TEACCH per marcar objectius de treball que serveix per nens de totes les edats.

Aquesta metodologia prové d’Estats Units durant els anys 70 (a Carolina del Nord).

El pilar fonamental és l’ensenyança estructurada en tots els àmbits: adaptar el temps, l’espai I el sistema de treball. 

Adaptarem: 

• El temps: organitzar tasques curtes
• L’espai: organitzar l’aula, estructurar l’espai per zones
• El sistema de treball: adaptar material, organitzar-lo per nivells i àrees de treball.

 L’objectiu principal de la metodologia és estructurar l’entorn per millorar les habilitats i destreses funcionals de l’alumnat que l’utilitza. 

El principi bàsic és una ensenyança estructurada amb estimulació visual en l’ambient.

Els nivells d’estructuració són:

És important estructurar visualment l’espai físic amb recursos visuals, organitzant per zones de treball, utilitzar agendes i horaris visuals per anticipar les tasques i evitar la frustració. El sistema de treball ha de ser rutinari però flexible, per fonamentar l’autonomia utilitzant diferents estratègies com l’economia de fitxes.

Les tasques han dur un contingut visual informatiu, ser clares i senzilles i marcar un temps de duració perquè tinguin clar quan comença i quan acaba.

Els objectius marcats s’acorden amb la família i s’implanten els recursos necessaris facilitats pel centre tant a casa com a l’escola.

MODEL SCERTS (Prizant, Wetherby, Rubin & Laurent, 2007):

El model SCERTS proporciona unes directrius especifiques per ajudar a un nen a convertir-se en un bon comunicador social, competent i segur, i al mateix temps evitar els problemes de comportament que interfereixen en l’aprenentatge i el desenvolupament de les relacions. També està dissenyat per ajudar a les famílies, educadors i terapèutes que treballen cooperativament en equip per avançar junts en el recolzament necessari pel nen.

És un model que es pot utilitzar en infants i adults i que treballa amb persones verbals i no verbals.

Es pot adaptar per satisfer les demandes úniques de cada cas en els diferents àmbits de la seva vida i, juntament amb un procés d’avaluació ben coordinat, es marquen els objectius de treball, revisables cada dos setmanes i acordats amb la família per determinar les ajudes i recursos que cal oferir i els reptes que volem afrontar. A més, és una metodologia que no exclou treballar juntament amb objectius d’altres metodologies com pot ser TEACCH o històries socials.

Ens és molt útil per marcar objectius de nens que tenen ben assolits i treballats els objectius DENVER o que ja tenen més edat per complementar els objectius TEACCH.

SAAC (Sistemes alternatius i augmentatius de comunicació):

Sovint pot passar que arriben nens sense parlar ni una comunicació assolida pel seu nivell d’edat. En alguns casos, on després dels tres primers mesos d’intervenció no surt llenguatge, comencem a implementar un SAAC, com pot ser PECS.

Es tracta d’un sistema de comunicació estructurat amb imatges creat per Frost y Bondy (1985) als EUA que treballa la intenció comunicativa dels nens amb dificultats de comunicació, la interacció amb els altres i l’estructura de la parla en cas de sorgir, incrementant el vocabulari i el numero de partícules emprades en la parla.

PECS consta de 6 fases estructurades que afegirem a objectius específics del nen per anar assolint-les en cas d’implementar aquest SAAC a la teràpia i en cas de ser necessari emprar un comunicador digital.

HISTÒRIES SOCIALS (Carol Gray):

Les històries socials, conegudes també com guions socials, es fonamenten en entendre les regles socials per a prendre una resposta de conducta social apropiada per aquells nens amb dificultats de comprendre-les, com és el cas de les persones amb TEA, síndrome d’Asperger, TGD i TEL.  Això facilita la comprensió del mon social que ens envolta i que a vegades resolta tant difícil d’entendre per aquestes persones, proveint-los, així d’eines i estratègies per regular el seu nivell d’ansietat i evitar conductes socials inadequades.

SUPORT CONDUCTUAL POSITIU:

Moltes vegades les dificultats de comunicació, la impulsivitat, les dificultats de comprensió social i altres problemes associats als trastorns del neurodesenvolupament provoquen problemes de conducta.

Per abordar-los utilitzarem un pla de suport conductual, que es basa en trobar la funció que realitza aquella conducta per poder oferir una alternativa més adequada per a substituir aquella conducta disruptiva, basant-nos sempre en el reforç positiu i donant facilitats al nen per aconseguir-ho.

PACT (Pediatric Autism Communication Therapy):

És una teràpia específica de comunicació per nens i nenes de 2 a 12 anys amb TEA o amb necessitats en l’àrea de la comunicació social.

Va ser desenvolupada a la Universitat de Manchester (UK) i compta amb una gran evidència científica i publicacions a revistes amb un alt impacte científic.

La metodologia està reconeguda per el sistema de sanitat pública de diferents països com Australia o Regne Unit.

Es tracta d’una intervenció mitjançant vídeo-feedback, dirigida per la família i amb el suport d’un terapeuta especialitzat en trastorns del neurodesenvolupament i certificat en la metodologia. Així, pares i terapeutes treballen junts per proporcionar als infants una intervenció en la comunicació eficaç, amb resultats a llarg termini donant estratègies i pautes per facilitar la comunicació amb els seus fills/es.

És una de les poques intervencions que s’ha estudiat i posat en marxa pensant en la teràpia online.