Serveis

TEA (trastorn de l’espectre de l’autisme):

Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament on es presenten:

• Dificultats socio-comunicatives en una forma i contingut del llenguatge peculiar i amb dificultats per a entendre el llenguatge verbal i no verbal dels demés, que dificulta comprendre les seves intencions i emocions.
• Conductes rígides, repetitives i/o estereotipades que els fa tenir un pensament més rígid, interessos restringits i dificultat davant els canvis.

També es poden presentar d’altres conductes relacionades amb problemes a la integració sensorial, dificultats d’antenció, problemes gastrointestinals, trastorns del son, ansietat o depressió.

Segons el centre de control d’enfermetats d’EE.UU. (CDC), l’autisme afecta avui dia a 1 de cada 54 nens als Estats Units.

El terme «espectre» indica que abarca una àmplia gamma de dificultats y fortaleses que fan únic a l’individu. Tant ens trobem amb persones que seràn totalment autònomes, com amb d’altres que necessitaran recolzament per a dur a terme tasques de la vida cotidiana.

Els signes de l’autisme apareixen generalment, als 2-3 anys. Alguns signes poden aparèixer abans, podent indicar la provabilitat de tenir TEA a partir dels 12-18 mesos.

La investigació demostra que la intervenció primerenca comporta resultats positius en la seva adaptació psicosocial i a la millora de la seva qualitat de vida.

Factors de risc als trastorns del neurodesenvolupament:

La majoria dels trastorns o dificultats en el neurodesenvolupament no poden diagnosticarse com a tal fins mínim els 3 anys (varia l’edat en funció del trastorn). Sabem gràcies a diferents estudis, que hi ha senyals i signes que indiquen una major provabilitat de tenir un trastorn com TEA o TDAH a edads molt primerenques, y aquests es poden identificar abans de l’edad de diagnòstic gràcies a tests d’screening i a la informació i formació dels especialistes que abans han observat als nadons, com pediatres o professors.

Està demostrat científicament que quan abans s’inicii una intervenció de qualitat, millor és el canvi i adaptació de l’infant al seu entorn, gaudint així, d’una millor qualitat de vida.

Per això és tan important estar atents als senyals d’alarma que presentin els infants quan son petits i intervenir, quan abans millor, les àrees afectades per tal de proporcionar les estratègies i recursos necessaris per a la seva millora.

Trastorns de la comunicació:

Els trastorns de la comunicació son trastorns del neurodesenvolupament en els quals es presenta un dèficit en l’ús i/o comprensió del llenguatge parlat y que afecta a la morfología, sintaxi, semàntica o pragmàtica del llenguatge.

Aquests trastorns afecten la manera en que les persones utilitzen i procesen el llenguatge. Son dificultats que no tenen res a veure amb la inteligència, essent infants que presenten un bon nivell cognitiu. Tot sovint, també poden presentarse conjuntament amb trastorns emocionals (depressió o ansietat) i/o conductuals (TDAH) i això afecta al rendiment acadèmic i social de l’infant.

Trobem diferents trastorns de la comunicació en funció de la funció del llenguatge o parla que es trobi afectada:

• Trastorn específic del llenguatge (TEL):

  Inclou alteracions en un o varis components del llenguatge (comprensió o expressió), als aspectes lèxics, fonològics, morfosintàctics i/o a l’ús comunicatiu del llenguatge. El retràs ha de ser de, com a mínim, 2 anys i afecta a la seva adaptació social, escolar i/o familiar.

• Trastorn fonològic:

  Es refereix a dislàlies o pronunciació anòmala de les paraules sense que es trobin les anomalies mèdiques que ho justifiquin. Diferenciem entre les orgàniques (causa mèdica que ho explica) y les funcionals (sense causa mèdica aparent).

• Trastorn de la fluïdesa (tartamudeig) d’inici a la infància:

  És el trastorn de la fluïdesa normal i estructuració temporal de la parla, en forma de freqüents repeticions o perllongacions de sons o síl.labes i d’altres altreacions de la fluïdesa. Es fa més palès quan la comunicació és subjecte a algún tipus de pressió.

   

• Trastorn de la comunicació social (pragmàtica):

  Es caracteritza per una dificultad primària en la pragmàtica o l’ús social del llenguatge i la comunicació, manifestats en forma de deficiències en la comprensió i, seguiment de les normes socials de comunicació verbal i no verbal en contextos naturals de les normes de conversa i narració.

Aquestes dificultats afecten a la qualitat de vida social, laboral, escolar i/o familiar de la persona.

Trastorns de l’aprenentatge:

Son trastorns del neurodesenvolupament en els quals les persones presenten dificultats a l’aprenentatge i ús de les aptituts acadèmiques com la lectura de paraules lenta i amb esforç, dificultat en la comprensió lectora, molts errors ortogràfics, dificultat en l’expressió escrita presentant molts errors gramaticals, dificultat en el càlcul, treball amb dades numèriques i al raonament matemàtic.

Les aptituts afectades que es presenten en persones amb un bon coeficient intel.lectual, son per sota del que s’espera donada l’edad cronològica de l’individu i afecten significativament al rendiment acadèmic, social i/o laboral. Sovint, coexisteixen amb problemes de conducta, estat d’ànim i/o ansietat. Afecten entre el 5% i el 15% de la població, i son una de les causes més freqüents de fracàs escolar.

Cal especificar si les dificultats son en:

• Lectura (dislexia):

  És la dificultad per adquirir la lectura de paraules, tenir una bona velocitat, fluïdesa i comprensió lectora.

• Expressió escrita:

  És la dificultat per la correcció ortogràfica, gramàtica, de puntuació i d’organització de l’expressió escrita.

• Matemàtica (discalcúlia):

  Dificultat permanent per a aprendre o comprendre els conceptes numèrics i de raonament matemàtic.

Quan es dona una detecció primerenca i intervenció especial apropiada, la majoría dels infants i adolescents poden superar o aprendre a compensar els problemes escolars que hagin pogut presentar.

Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat:

El TDA (amb o sense hiperactivitat) és un trastorn del neurodesenvolupament en el que es presenten conductes d’inatenció (dificultat per a concentrar-se, organitzar tasques, mantenir l’atenció en les tasques o activitats…) i d’hiperactivitat/impulsivitat (moure’s constantment, necessitat d’aixecar-se, córrer en situacions inadequades, dificultat per esperar torn, parlar en excés…) i aquestes conductes interfereixen en el funcionament social, escolar i familiar de l’infant. 

El TDAH és el trastorn del neurodesenvolupament amb una pervalència més alta.

Aquestes dificultats, si no son tractades des de la infància, poden derivar en problemes més greus en l’adolescència com podrien ser l’abús de substàncies, depressió, ansietat o conductes de risc.

Hi ha tres tipus diferents de TDAH, segons els símptomes que predominen en la persona:

• Presentació amb predomini inatenció: 

  Dificultats en organitzar-se o acabar una tasca, parar atenció als detalls o seguir instruccions o converses.

• Presentació amb predomini d’hiperactivitat/impulsivitat:

  La persona es mou nerviosament i parla molt. Li resulta complicat estar-se quieta durant molta estona. Els infants de menor edad, poden córrer, saltar o trepar constantment. La persona es sent inquieta i té problemes amb la impulsivitat, interromp constantment durant les converses o tasques que porten a terme els demés, agafen objectes que pertanyen als altres i tenen dificultats per asseure’s i esperar el seu torn o escoltar instruccions. Una persona amb impulsivitat, pot tenir més accidents i lesions que la resta.

• Presentació combinada:

  Els símptomes dels dos tipus anteriors es donen per igual a la persona.

Donat que els símptomes poden canviar amb el pas del temps, la presentació també ho pot fer, essent més prevalent la hiperactivitat a la infància i la inatenció a l’edat adulta.

Amb pautes i estratègies adequades, les persones amb aquesta condició son capaces de portar una vida satisfactòria i tenir èxit en els diferents àmbits del seu dia a dia.